Ulls saturats

Imatges per impactar

Imatges per reflexionar

Imatges per sensibilitzar

Imatges per informar

Imatges per conèixer

Imatges per pensar

O imatges per saturar?

Ulls saturats, cor endurit.

No podem permetre que el bombardeig d’imatges de víctimes, de guerres, de dolor ens hi faci insensibles i indiferents.

No podem permetre que els missatges ens facin creure que hi ha una religió que vol la mort dels  que creu que són infidels.

No podem permetre que els missatges que volen criminalitzar religions ens facin arribar a veure amb por aquell que pensa i creu de manera diferent.

No podem oblidar que en nom de l’Islam també moren cada dia molts musulmans

No podem permetre que, en nom de la defensa de la llibertat, alguns ens la vulguin prendre.

No podem permetre que la garantia per als innocents quedin minvades.

No podem ser indiferents davant del negoci de les armes que viu gràcies al dolor de tanta i tanta gent.

No podem callar davant les injustícies, davant la corrupció, però no hem d’acceptar que la solució ens vindrà amb menys drets.

No podem girar la mirada davant dels morts diàriament per les guerres, per la fam, per l’intent de fugir cap a una vida millor.

No podem permetre que una minoria de persones boges, dolentes i sense cor, ens el faci perdre.

No deixem, doncs, que el nostre cor s’endureixi davant tot allò que no va bé en aquest món i que cal canviar per a deixar-lo millor per als nostres fills i néts.

Les drogues: una exposició per a reflexionar

Des del dia 11 fins al dia 21 de gener al Casal de Joves de Súria hi ha una exposició sobre les drogues

Una exposició adreçada a pares, adolescents i joves.

Com diuen en la seva presentació:

Aquesta exposició proporciona informació sobre les drogues, adaptada als nous patrons de consum, i treballa els factors de protecció, amb missatges adreçats a tres col·lectius: els  adolescents de 12 a 15 anys, els joves a partir dels 16 anys, i els pares i les mares. Continua llegint

SIDA: No ha desaparegut!

dia_mundial_lluita_sida_

El dia 1 de desembre se celebra el dia Mundial  de la Sida i és un bon moment per parlar-ne.

Quan va aparèixer la SIDA (Síndrome d’Immunodeficiència adquirida) l’any 1981 era una malaltia mortal de forma gairebé absoluta. Es calcula que han mort des del seu inici més de 40 milions de persones i que actualment hi ha uns 37 milions de persones que són VIH positius (és a dir infectats), la majoria infectats per relacions sexuals sense protecció. Continua llegint

Gràcies!

Quan fa gairebé 37 anys vaig arribar a Súria poc em pensava que acabaria la vida laboral al mateix poble.

En el moment en què vaig començar a treballar a Súria, els recursos que teníem a la medicina pública eren només uns talonaris de receptes i de baixes. Res més.  I no és una exageració, res més!. Local, vostè mateix! va ser la resposta… Inicialment visitàvem en espais poc adequats,  tot i l’esforç i ajut de molta gent, però no n’hi havia d’altres, Pocs anys després, la pressió,  les gestions i l’esforç de l’Ajuntament i Generalitat van fer que, s’estrenés el primer centre de Salut ja fa 32 anys i des del 2011 el Centre actual. Els recursos materials i de personal van incrementar-se al llarg dels anys i va ser possible que s’atengués amb millors condicions a les persones de Súria i  el seu entorn.

Ara, és el moment de dir adéu, professionalment, a totes aquelles persones que he atès fins avui, persones a qui m’uneix una història, més curta o més llarga, compartida al llarg d’aquests anys,  intentant millorar el seu malestar a vegades amb més possibilitats, altres no tant i estant al costat de cadascuna d’elles. No sempre ho fas prou bé, de ben segur, però el que sí que sempre hi ha hagut és el compromís per estar al costat de la gent fent medicina pública, la medicina que no té colors ni categories, tot i que les darreres retallades ens ho han posat més difícil.

Repeteixo el que vaig escriure fa uns anys sobre què crec que és fer de metge de capçalera: És compartir i viure el dolor de les persones en les pèrdues de familiars que ja eren i són com família meva, és acabar la jornada ple de dubtes sobre si hauré fet bé o no alguna visita de les que he tingut, és repassar, és ser accessible, és consultar amb altres metges quan calgui i moltes coses més. De forma ben breu és, malgrat les meves imperfeccions, ajudar a viure i morir millor a les persones. Tants anys de relació continuada amb persones i famílies fa que haguem compartit petits malestars, pèrdues familiars, dols, angoixes, i també alegries quan alguna persona ha nascut. Hem compartit plors i hem compartit bones notícies. Totes formen part, amb el seu permís, de la meva vida.

Només us puc dir una sola paraula a tots  i totes: gràcies per tot!

Miquel Reguant i Fosas

Metge de capçalera

Visc+: un projecte per cedir dades sanitàries amb moltes ombres: Podeu demanar-ne l’exclusió!

Fa molts mesos que el Govern de la Generalitat va engegar un projecte anomenat VISC+ (més valor a la informació sanitària de Catalunya). Un projecte molt poc conegut per la majoria de ciutadans que va ser paralitzat el mes d’octubre passat amb una moció aprovada al Parlament de Catalunya.

La idea del projecte és cedir les dades sanitàries de la història clínica compartida de tots els ciutadans per a projectes d’investigació.

Sembla molt simple i, fins i tot, necessari, però alguns grups hi veiem alguns problemes greus de fons i també de forma.

Podeu veure alguns posicionaments que plantegen reserves:

Grup d’ètica de la societat catalana de medicina familiar i comunitària:

https://ecamfic.wordpress.com/2015/01/04/visc-un-projecte-amb-moltes-ombres-2-mes-dades-per-pensar/

Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona:

http://www.publicacions.ub.edu/refs/observatoriBioEticaDret/documents/08209.pdf

Per què no ho veiem clar?  Hi ha diverses raons, només en citaré tres.

La primera raó, que és prèvia, encara no s’ha informat a la població ni s’ha facilitat el sistema per a donar el consentiment a l’ús de les dades o negar-lo.

El síndic de greuges ha emès un informe sobre el tema: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3884/Informe%20VISC_cat_ok.pdf Aquest informe conté a diverses conclusions i recomanacions, una d’elles diu textualment:

Que, d’una manera proactiva, s’informi els usuaris sobre el dret d’oposició de què gaudeixen pel que fa a l’anonimització de les seves dades i que se’ls ofereixi un tràmit àgil perquè el puguin exercir.

La informació oficial és a : http://aquas.gencat.cat/ca/projectes/visc/

I de moment no hi ha cap manera de fer efectiu el dret d’oposició.

Una segona raó és que amb els avenços actuals és molt difícil garantir que unes dades anonimitzades no siguin al final, mitjançant creuaments, identificades.

El comitè de bioètica de Catalunya ha emès un informe favorable http://comitebioetica.cat/wp-content/uploads/2015/05/3.-VISC-7-de-maig-2015.pdf

però un vot particular diu:

  1. Actualment està demostrat que l’anonimització absoluta es impossible i què amb la tecnologia i els recursos adequats es possible revertir el caràcter anònim de les dades personals.
  2. Justificar que el consentiment implícit dels ciutadans sigui suficient, atesa la magnitud de les dades amb les que es treballa, constitueix un comportament clarament abusiu i fa inviable l’exercici dels drets ARCO.“Es tracta clarament del consentiment exprés”.
  3. Les propostes de governança són febles, ja que entre altres raons es fonamenten en la no reidentificació de les dades, que esta demostrada i és justament la qüestió objecte de discussió. També cal afegir-hi la manca de confiança que han generat els casos de corrupció, tant de persones d’institucions públiques com privades
  4. La legislació actual, feta fa més de 15 anys, quan no es parlava del big data, es del tot obsoleta, tant la del nivell europeu com la del nostre país. Per tot això crec que s’hauria d’aturar aquest projecte fins que no existeixi una legislació al respecte que garanteixi la seguretat i la confidencialitat

Una tercera raó és que en cedir les dades, tot i que prèviament s’hagi acceptat el projecte es perd el control sobre les dades i la seva possible manipulació.

I si se’n fa un mal ús, encara que s’actuï posteriorment amb tot el pes de la llei contra els infractors, EL MAL JA ESTARÀ FET i afectarà a persones concretes perquè un dels riscos és que aquesta informació, un cop identificades les persones, faci que se’ls discrimini per la seva patologia.

Per aquestes raons i per la manca d’iniciativa oficial per a facilitar el dret d’excloure’s, des del grup d’ètica de la camfic s’ha fet un model d’instància per a demanar l’exclusió de l’ús de les nostres dades que la trobareu a:

https://ecamfic.files.wordpress.com/2015/06/propostapeticio-exclusio3.pdf

Esperem que aquesta informació us pugui ser útil!

Acompanyar fins a la mort

Una de tasques del metge de capçalera és acompanyar fins a la mort, una tasca que no es fàcil però, tot i això, és gratificant poder ser al costat per fer-ho menys dur per al pacient i per a la família.

Fa un any i mig ja parlava de les dificultats de viure la mort https://miquelreguant.wordpress.com/2013/09/08/mai-no-es-facil/#more-599

En aquesta entrada voldria explicar alguns conceptes que hi ha al voltant de la mort que, en la meva experiència, a vegades generen una certa confusió. Continua llegint

Som d’un altre país?

Fa uns dies sortia publicada una nota de premsa del Departament de Salut sobre el temps d’espera garantit per a diverses prestacions.

Podeu consultar tota la nota a :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/280199/ca/departament-salut-amplia-14-27-operacions-temps-maxim-despera-garantit.do

Continua llegint