Viure amb pena

La pèrdua d’una persona estimada ens provoca pena i és normal que ho faci. Però sembla que els psiquiatres americans que fan la classificació de malalties mentals no ho tenen clar en els esborranys de la revisió que estan fent.

Això ha fet que, fins i tot la revista The Lancet, una revista mèdica de prestigi hagi fet un editorial  el 18 de febrer on els demanen que s’ho rumiïn bé.

Textualment ( amb  disculpes per imprecisió de traducció) diuen “La pena no és una malaltia, és més útil pensar-la com a part de l’ésser humà i una resposta normal a la mort d’un ésser estimat”

Ara bé, això no vol dir que no sigui dur de viure el dol. De fet, quan era petit, anar vestit de dol tenia molts inconvenients per algunes convencions socials però era útil per saber que aquella persona que vèiem vestida de negre, s’ho estava passant malament.

Per tant, cal acompanyar els que han tingut una pèrdua i saber estar al seu costat, però no ho convertim en una malaltia.

Com bé acaba l’editorial de la revista, “Per a aquells que estan de dol, els metges farien millor donant-los temps,  compassió, record i  empatia, que no pas  píndoles”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s