No m’ho demanis!

Un familiar, un veí, et troba pel carrer, per l’escala, o, fins i tot, ve a la consulta per saber com està un pacient.

I no pots ni has de respondre. I la resposta és: no m’ho demanis! Demana-li a ell!

Per què?

Perquè qui té el dret a la informació és el pacient i nosaltres tenim el deure de mantenir el secret.

Després d’anys de treball crec que moltes persones ja ho saben però la preocupació fa que, a moments, es pregunti.

I quina és la solució?

La solució la té el pacient. Ell pot explicar el que vulgui a qui vulgui.

Però si creu que les explicacions les hem de donar nosaltres, tenim dues opcions:

La primera opció és que el pacient ens autoritzi a donar la informació a alguna persona en concret. Aquesta autorització no és una autorització permanent sinó per allò que creu que vol que sàpiga aquell familiar o amic.

La segona opció és que la persona que visitem pot venir acompanyada i quan algú l’acompanya queda clar de forma explícita que la informació la sabran tots els que estan a la consulta o a casa si la visita és a domicili.  Aquesta és la  millor opció ja que d’aquesta manera la informació que reben és la mateixa i evitem els possibles matisos que es poden donar quan repetim una informació. Si és una informació menor no passa res, però si parlem de situacions o malalties greus és bo que puguin sentir el mateix missatge i, si cal, demanar els aclariments de forma conjunta.

Recordeu, doncs, que nosaltres hem de guardar secret de la informació dels pacients.

Per tant, si preguntes i no et responc,  no és que no vulgui, és que no puc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s