Mirar-ho des de l’altre costat

Un humorista va dir que l’únic dolor suportable és el dels altres.  Aquesta frase pot ser certa si no tenim tots els sentits oberts per entendre i acompanyar aquell que pateix.

Les persones que pateixen una discapacitat o un problema fàcil de detectar i de conèixer (cecs, per exemple) són normalment més entesos i acompanyats pel seu entorn i també per la societat. Sense poder imaginar del tot les  seves limitacions i problemes, les persones som més capaces, generalment, de compartir-ho.

Però la gran dificultat ve quan el problema és el dolor (físic o psíquic) que no té un element objectiu per ensenyar. En aquests casos es fa més difícil entendre i compartir el que senten per part de l’entorn i, a vegades, fins i tot per part del món sanitari. I el fet de la manca de comprensió per part de l’entorn afegeix més angoixa i dolor a qui ho pateix.

En aquestes situacions no hi normes ni frases fetes que ens ho solucionin. Només hi ha una recepta: intentar ser al costat, intentar entendre-ho i acompanyar.

Res més. Així de fàcil d’escriure i així de difícil de fer-ho.

I també convé que el qui pateix sigui conscient de la dificultat dels altres per entendre-ho i del diàleg entre persones amb vivències diferents segur que en surt una aproximació al que diu el títol: mirar-ho des de l’altre costat. I ser al costat. Aquest és un valor i una medecina que només costa temps i ganes. Però és un gran medicament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s