Acompanyar fins a la mort

Una de tasques del metge de capçalera és acompanyar fins a la mort, una tasca que no es fàcil però, tot i això, és gratificant poder ser al costat per fer-ho menys dur per al pacient i per a la família.

Fa un any i mig ja parlava de les dificultats de viure la mort https://miquelreguant.wordpress.com/2013/09/08/mai-no-es-facil/#more-599

En aquesta entrada voldria explicar alguns conceptes que hi ha al voltant de la mort que, en la meva experiència, a vegades generen una certa confusió.

Per a fer-ho aprofitaré  textualment algunes de les definicions que es van incloure en un document que va elaborar el grup d’ètica de la societat catalana de medicina de família on hi participo. Podeu veure tot el document, adreçat als professionals en aquest enllaç: http://manager.camfic.cat//uploads/items/ITEM_290_EBLOG_1856.pdf

La intenció dels professionals sanitaris i de la família és aconseguir una mort digna quan s’acosta.  I com es defineix  morir dignament?

La mort digna pot tenir matisos segons cada persona i les seves creences. Sovint es considera que morir dignament és morir sense dolor físic ni psíquic innecessaris, amb coneixement de les dades rellevants sobre la pròpia situació clínica, amb facultat per prendre decisions (o que es respectin les preses prèviament), envoltat d’un ambient acollidor i amb possibilitat de ser acompanyat espiritualment si ho desitja. Més que de mort digna, potser hauríem de parlar de mantenir la dignitat de la persona en el procés de morir: respectar la seva voluntat, la seva intimitat, acompanyar-la i prestar-li una atenció de qualitat.

Quins conceptes són els que, a vegades, generen confusió?

Sedació en l’agonia:

Consisteix en la disminució deliberada de la consciència del pacient amb l’administració de fàrmacs que produeixen sedació profunda, amb l’objectiu d’evitar un patiment insostenible, provocat per símptomes refractaris a altres tractaments. Ordinàriament serà irreversible.

Eutanàsia:

Conducta (acció u omissió), directa i intencionada, adreçada a acabar amb la vida d’una persona que té una malaltia avançada o terminal, a petició expressa i reiterada d’aquesta. És il·legal al nostre país.

Suïcidi assistit:

Conducta o actuació amb la qual la persona posa fi a la seva vida amb l’ajut d’altres. L’ajut s’entén com la cooperació necessària perquè la persona pugi posar fi a la seva vida.

Són aquests tres conceptes que estan sovint poc clars en debats i en opinions personals que s’expressen per part de la família o de l’entorn sanitari, quan parlem de la mort.

La sedació és una actuació del tot normalitzada, acceptada per la llei i també per l’església catòlica, només és el que diu la definició: sedar una persona que s’està morint i patint. No sempre és necessària, depèn de les circumstàncies del pacient i dels seus desitjos. I com sovint explico, si la medicació l’apliquessin a algú sense malaltia, dormiria però, un cop s’acabés l’efecte, podria tornar a fer vida normal.

L’eutanàsia i el suïcidi assistit no són legals en el nostre país. Actualment només són legals  a  molts pocs països. Debatre aquests temes ultrapassa l’objectiu d’aquesta entrada i, per tant, no ho abordaré.

Però,  per damunt de tot, davant de la mort inevitable hem de ser-hi i acompanyar. I aclarir els dubtes i donar suport.

Aquesta és una tasca imprescindible perquè la nostra feina  i compromís com a metge de capçalera comença des del primer dia que atenem un pacient fins al seu darrer moment.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s