Gràcies!

Quan fa gairebé 37 anys vaig arribar a Súria poc em pensava que acabaria la vida laboral al mateix poble.

En el moment en què vaig començar a treballar a Súria, els recursos que teníem a la medicina pública eren només uns talonaris de receptes i de baixes. Res més.  I no és una exageració, res més!. Local, vostè mateix! va ser la resposta… Inicialment visitàvem en espais poc adequats,  tot i l’esforç i ajut de molta gent, però no n’hi havia d’altres, Pocs anys després, la pressió,  les gestions i l’esforç de l’Ajuntament i Generalitat van fer que, s’estrenés el primer centre de Salut ja fa 32 anys i des del 2011 el Centre actual. Els recursos materials i de personal van incrementar-se al llarg dels anys i va ser possible que s’atengués amb millors condicions a les persones de Súria i  el seu entorn.

Ara, és el moment de dir adéu, professionalment, a totes aquelles persones que he atès fins avui, persones a qui m’uneix una història, més curta o més llarga, compartida al llarg d’aquests anys,  intentant millorar el seu malestar a vegades amb més possibilitats, altres no tant i estant al costat de cadascuna d’elles. No sempre ho fas prou bé, de ben segur, però el que sí que sempre hi ha hagut és el compromís per estar al costat de la gent fent medicina pública, la medicina que no té colors ni categories, tot i que les darreres retallades ens ho han posat més difícil.

Repeteixo el que vaig escriure fa uns anys sobre què crec que és fer de metge de capçalera: És compartir i viure el dolor de les persones en les pèrdues de familiars que ja eren i són com família meva, és acabar la jornada ple de dubtes sobre si hauré fet bé o no alguna visita de les que he tingut, és repassar, és ser accessible, és consultar amb altres metges quan calgui i moltes coses més. De forma ben breu és, malgrat les meves imperfeccions, ajudar a viure i morir millor a les persones. Tants anys de relació continuada amb persones i famílies fa que haguem compartit petits malestars, pèrdues familiars, dols, angoixes, i també alegries quan alguna persona ha nascut. Hem compartit plors i hem compartit bones notícies. Totes formen part, amb el seu permís, de la meva vida.

Només us puc dir una sola paraula a tots  i totes: gràcies per tot!

Miquel Reguant i Fosas

Metge de capçalera

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s