¿Cómo afrontar a las personas que no quieren vacunar a sus hijos? Begoña Román



Una gran reflexió d’una gran persona i bona pensadora, Begoña Román. Val la pena escoltar-la! Agraeixo al blog de l’ics catcentral la seva difusió

Blog ICS CatCentral

L’augment de les famílies que no volen vacunar els seus fills és una font de preocupació per a les organitzacions sanitàries.

 Begoña Román, doctora en filosofia i especialista en ètica aplicada i bioètica, va plantejar quina és la millor forma d’abordar aquest problema, des del punt de vista ètic.

 Hem intentat fer un resum amable, tal com ella recomana, del seu discurs (encara que us aconsellem que el vegeu íntegre en el vídeo que acompanya aquestes lletres).

View original post 547 more words

Violència de gènere i crisi.

No oblidem les víctimes i també cal que reforcem la difusió dels valors d’igualtat i respecte en les relacions de parella.
A l’entrada del Blog de la gerència de l’ICS a la Catalunya Central hi trobem dades i enllaços

Blog ICS CatCentral

900900120_1280x93Segons l’estadística difosa per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere que depèn del Consell General del Poder Judicial, les denúncies per violència de gènere als jutjats i tribunals s’han reduït d’un 4,1% aquest 2012, respecte a l’any anterior. Si es compara l’any 2012 amb el 2008, l’any en que va començar la crisi econòmica, la disminució arriba al 9,6%.  A més, a 2012 hi va haver un increment de 0,9% respecte a 2011 de les renúncies a tirar endavant el procés judicial.

View original post 279 more words

Casos de xarampió: reflexions que suscita sobre les vacunes

L’aparició d’un brot de xarampió posa sobre la taula el tema de les vacunacions i  permet reflexionar en profunditat sobre les vacunes i les actituds que podem prendre individualment i socialment, i quines poden ser les conseqüències de les nostres decisions.

Quan parlem de vacunes sembla que siguin totes iguals. No és així. Entre elles hi ha diferències que cal comprendre abans d’abordar les reflexions que, evidentment, no pretenen ser exhaustives.

De què estan fetes les vacunes?

Hi ha vacunes que són de virus vius (tot i que atenuats). Per tant, la mateixa vacuna pot produir, en alguns casos, la malaltia, tot i que sovint més lleu.

N’hi ha d’altres que són de virus inactivats. Per tant, no poden produir la malaltia, tot i que poden donar reaccions adverses. Continua llegint

No m’ho demanis!

Un familiar, un veí, et troba pel carrer, per l’escala, o, fins i tot, ve a la consulta per saber com està un pacient.

I no pots ni has de respondre. I la resposta és: no m’ho demanis! Demana-li a ell!

Per què? Continua llegint

Voluntats anticipades: actualitzant algunes dades

Què vull que facin amb mi, si estic malalt?
Què desitjo per als últims moments?
Tots ho podem tenir clar o debatre-ho en el moment. Però… I si no puc parlar?

En aquest cas és útil tenir un document de voluntats anticipades.

Fa un any vaig fer una entrada que teniu encara, però les dades que contenia sobre enllaços i altres han canviat i per tant hi situo, en aquesta entrada alguns enllaços nous que són útils.
Si voleu consultar l’entrada de l’any passat on hi ha una explicació extensa, cliqueu a:

https://miquelreguant.wordpress.com/2011/02/27/testament-vital-o-voluntats-anticipades-per-que/

La Generalitat ha modificat l’adreça electrònica i hi ha afegit elements de reflexió prou interessants a :

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=e97f85886bd2d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e97f85886bd2d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

També hi podeu trobar un model de document, però recordeu que qualsevol persona pot fer el seu propi model, no hi ha cap model oficial.

El document proposat per la Generalitat és a :

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20la%20Z/V/Voluntats_anticipades/pdf/dva2010.pdf

I només recordar dues qüestions importants:

SEMPRE ES POT CANVIAR
NOMÉS SERVEIX SI NO PODEU EXPRESSAR-VOS PERSONALMENT A CAUSA DE LA MALALTIA

Consentiment informat: que és?

Moltes persones (malalts i també sanitaris)associen aquest nom  que sembla  molt estrany a un paper que ens fan firmar quan ens operen o quan ens fan algunes proves.  Però no és exactament això ni de bon tros.

Què és el consentiment informat?

Si anem al diccionari trobem les definicions:

  • Consentiment: en dret, acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany.
  • Informat (d’informar):Posar (algú) al corrent d’una cosa, donar-li’n notícia.

Per tant,  es tracta d’un procés on a la persona que atenem,  li expliquem i li proposem fer una actuació que ens sembla útil per arribar a saber què li passa o per a tractar una malaltia: anàlisi, tractament, cirurgia,…

Un cop proposat,  el pacient , si dóna el consentiment, és a dir, ho accepta, ho tirem endavant. Per tant el procés del consentiment té dos aspectes lligats del tot:

El primer aspecte és la informació que li donem sobre el que li proposem, la informació ha de ser  més completa segons la complexitat, no és el mateix demanar permís per a fer una anàlisi rutinària que per  intervenir del cor.

El segon aspecte, és que el malalt, lliurement decideix acceptar la nostra proposta.

I cal fer-ho per escrit sempre?

No, només en alguns procediments diagnòstics la llei obliga a què el procés hi sigui també per escrit. Quan passa  això ens donen un formulari on hi ha:

  • Identificació
  • Procediment que es proposa
  • Conseqüències segures o molt probables
  • Riscos típics i personalitzats
  • Declaració de llibertat i de coneixement, que pot demanar més informació, que pot negar-se i pot desdir-se
  • Data i signatura

És un document que ens sol impressionar ja que ens explica també que en algun cas les coses poden anar malament, però, si no ho llegíssim el risc seguiria existint.

I si tenim dubtes podem preguntar.  I lliurement decidir.