Casos de xarampió: reflexions que suscita sobre les vacunes

L’aparició d’un brot de xarampió posa sobre la taula el tema de les vacunacions i  permet reflexionar en profunditat sobre les vacunes i les actituds que podem prendre individualment i socialment, i quines poden ser les conseqüències de les nostres decisions.

Quan parlem de vacunes sembla que siguin totes iguals. No és així. Entre elles hi ha diferències que cal comprendre abans d’abordar les reflexions que, evidentment, no pretenen ser exhaustives.

De què estan fetes les vacunes?

Hi ha vacunes que són de virus vius (tot i que atenuats). Per tant, la mateixa vacuna pot produir, en alguns casos, la malaltia, tot i que sovint més lleu.

N’hi ha d’altres que són de virus inactivats. Per tant, no poden produir la malaltia, tot i que poden donar reaccions adverses. Continua llegint

Anuncis

Fer de metge de capçalera

La crisi que ha portat a una obsessió de retallar pot portar més dificultats afegides a la meva feina. De fet ha comportat que alguns professionals visquin més malament i més angoixats la feina de metge. I pot ser comprensible. Ja actualment, les retallades em comporten sovint més hores de feina. També ara s’hi afegeix el patiment per l’agreujament de les llistes d’espera que empitjora l’atenció sanitària dels pacients.

Però crec que cal que mantinguem el nostre compromís ja que la nostra feina, fins i tot en condicions adverses,  com les actuals, és bàsica per a la gent.

Ara bé, tot i que he viscut moments pitjors que els actuals, em preocupa la sensació que els nostres governants ens poden portar a una situació semblant a la que vaig trobar, ara fa 33 anys, a l’inici de la meva feina: pacients de dues categories, recursos més limitats, sanitat pública desvalorada,…

Per tant, cal que tots, professionals i ciutadans, treballem fort i vetllem per reclamar i mantenir el sistema públic de salut que encara tenim i que ha arribat a un bon nivell de qualitat.

Però, què és fer de metge de capçalera per a mi?

És compartir i viure el dolor de les persones en les pèrdues de familiars que ja eren i són com família meva, és acabar la jornada ple de dubtes sobre si hauré fet bé o no alguna visita de les que tingut, és repassar, és ser accessible, és consultar amb altres metges quan calgui i moltes coses més. De forma ben breu és, malgrat les meves imperfeccions, ajudar a viure i morir millor a les persones.

Tants anys de relació continuada amb persones i famílies fa que haguem compartit petits malestars, pèrdues familiars, dols, angoixes, i també alegries quan alguna persona ha nascut. Hem compartit plors i hem compartit bones notícies. Totes formen part, amb el seu permís, de la meva vida.

Per tant, malgrat les circumstàncies adverses, no vull renunciar ni renunciaré al meu compromís amb aquestes persones fins que les forces, l’empresa i la salut m’ho permetin.