SIDA: No ha desaparegut!

dia_mundial_lluita_sida_

El dia 1 de desembre se celebra el dia Mundial  de la Sida i és un bon moment per parlar-ne.

Quan va aparèixer la SIDA (Síndrome d’Immunodeficiència adquirida) l’any 1981 era una malaltia mortal de forma gairebé absoluta. Es calcula que han mort des del seu inici més de 40 milions de persones i que actualment hi ha uns 37 milions de persones que són VIH positius (és a dir infectats), la majoria infectats per relacions sexuals sense protecció. Continua llegint

Anuncis

Gràcies!

Quan fa gairebé 37 anys vaig arribar a Súria poc em pensava que acabaria la vida laboral al mateix poble.

En el moment en què vaig començar a treballar a Súria, els recursos que teníem a la medicina pública eren només uns talonaris de receptes i de baixes. Res més.  I no és una exageració, res més!. Local, vostè mateix! va ser la resposta… Inicialment visitàvem en espais poc adequats,  tot i l’esforç i ajut de molta gent, però no n’hi havia d’altres, Pocs anys després, la pressió,  les gestions i l’esforç de l’Ajuntament i Generalitat van fer que, s’estrenés el primer centre de Salut ja fa 32 anys i des del 2011 el Centre actual. Els recursos materials i de personal van incrementar-se al llarg dels anys i va ser possible que s’atengués amb millors condicions a les persones de Súria i  el seu entorn.

Ara, és el moment de dir adéu, professionalment, a totes aquelles persones que he atès fins avui, persones a qui m’uneix una història, més curta o més llarga, compartida al llarg d’aquests anys,  intentant millorar el seu malestar a vegades amb més possibilitats, altres no tant i estant al costat de cadascuna d’elles. No sempre ho fas prou bé, de ben segur, però el que sí que sempre hi ha hagut és el compromís per estar al costat de la gent fent medicina pública, la medicina que no té colors ni categories, tot i que les darreres retallades ens ho han posat més difícil.

Repeteixo el que vaig escriure fa uns anys sobre què crec que és fer de metge de capçalera: És compartir i viure el dolor de les persones en les pèrdues de familiars que ja eren i són com família meva, és acabar la jornada ple de dubtes sobre si hauré fet bé o no alguna visita de les que he tingut, és repassar, és ser accessible, és consultar amb altres metges quan calgui i moltes coses més. De forma ben breu és, malgrat les meves imperfeccions, ajudar a viure i morir millor a les persones. Tants anys de relació continuada amb persones i famílies fa que haguem compartit petits malestars, pèrdues familiars, dols, angoixes, i també alegries quan alguna persona ha nascut. Hem compartit plors i hem compartit bones notícies. Totes formen part, amb el seu permís, de la meva vida.

Només us puc dir una sola paraula a tots  i totes: gràcies per tot!

Miquel Reguant i Fosas

Metge de capçalera

Acompanyar fins a la mort

Una de tasques del metge de capçalera és acompanyar fins a la mort, una tasca que no es fàcil però, tot i això, és gratificant poder ser al costat per fer-ho menys dur per al pacient i per a la família.

Fa un any i mig ja parlava de les dificultats de viure la mort https://miquelreguant.wordpress.com/2013/09/08/mai-no-es-facil/#more-599

En aquesta entrada voldria explicar alguns conceptes que hi ha al voltant de la mort que, en la meva experiència, a vegades generen una certa confusió. Continua llegint

Les xarxes socials: cal una reflexió

He tingut accés a aquest vídeo que voldria compartir, gràcies a Miquel Molina, un metge molt actiu a la xarxa amb un bloc per a sanitaris http://metgedefamilia.blogspot.com.es i que també en té un amb informació per a pacients que podeu seguir també http://laconsultaweb.blogspot.com.es/

Ha fet difusió d’aquest vídeo recomanant la seva visió i certament està molt ben fet. És en anglès però té subtítols en castellà i seria bo que servís perquè tots penséssim en l’ús que fem de la xarxa i l’ús que seria recomanable.

La tecnologia ens ha ajudat i enriquit molt. Sense les noves tecnologies no podríeu llegir aquest text fet des de casa.

Però hem de saber utilitzar-la com una ajuda, com un suport que ens acosta i no com un element que ens separa.

Les persones hem de comunicar-nos en persona, sempre que sigui possible i hem d’impedir que un ordinador, un mòbil o qualsevol altre estri esdevingui una barrera per a una comunicació real.

Espero que us agradi el vídeo!

Mirar-ho des de l’altre costat

Un humorista va dir que l’únic dolor suportable és el dels altres.  Aquesta frase pot ser certa si no tenim tots els sentits oberts per entendre i acompanyar aquell que pateix.

Les persones que pateixen una discapacitat o un problema fàcil de detectar i de conèixer (cecs, per exemple) són normalment més entesos i acompanyats pel seu entorn i també per la societat. Sense poder imaginar del tot les  seves limitacions i problemes, les persones som més capaces, generalment, de compartir-ho. Continua llegint

Violència de gènere i crisi.

No oblidem les víctimes i també cal que reforcem la difusió dels valors d’igualtat i respecte en les relacions de parella.
A l’entrada del Blog de la gerència de l’ICS a la Catalunya Central hi trobem dades i enllaços

Blog ICS CatCentral

900900120_1280x93Segons l’estadística difosa per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere que depèn del Consell General del Poder Judicial, les denúncies per violència de gènere als jutjats i tribunals s’han reduït d’un 4,1% aquest 2012, respecte a l’any anterior. Si es compara l’any 2012 amb el 2008, l’any en que va començar la crisi econòmica, la disminució arriba al 9,6%.  A més, a 2012 hi va haver un increment de 0,9% respecte a 2011 de les renúncies a tirar endavant el procés judicial.

View original post 279 more words

Mai no és fàcil

Sabem que ens hem de morir.

I també sabem que la mort arribarà a tots els que ens envolten.

I nosaltres, els metges, sabem que haurem d’acompanyar a persones i a les seves famílies en aquest tràngol.

I no és fàcil per a ningú. Continua llegint