Acompanyar fins a la mort

Una de tasques del metge de capçalera és acompanyar fins a la mort, una tasca que no es fàcil però, tot i això, és gratificant poder ser al costat per fer-ho menys dur per al pacient i per a la família.

Fa un any i mig ja parlava de les dificultats de viure la mort https://miquelreguant.wordpress.com/2013/09/08/mai-no-es-facil/#more-599

En aquesta entrada voldria explicar alguns conceptes que hi ha al voltant de la mort que, en la meva experiència, a vegades generen una certa confusió. Continua llegint

Anuncis

Mirar-ho des de l’altre costat

Un humorista va dir que l’únic dolor suportable és el dels altres.  Aquesta frase pot ser certa si no tenim tots els sentits oberts per entendre i acompanyar aquell que pateix.

Les persones que pateixen una discapacitat o un problema fàcil de detectar i de conèixer (cecs, per exemple) són normalment més entesos i acompanyats pel seu entorn i també per la societat. Sense poder imaginar del tot les  seves limitacions i problemes, les persones som més capaces, generalment, de compartir-ho. Continua llegint

Mai no és fàcil

Sabem que ens hem de morir.

I també sabem que la mort arribarà a tots els que ens envolten.

I nosaltres, els metges, sabem que haurem d’acompanyar a persones i a les seves famílies en aquest tràngol.

I no és fàcil per a ningú. Continua llegint

Càncer: parlem-ne!

Ahir vam fer una xerrada a Valls de Torruella amb la Carme Villanueva, metgessa del PADES sobre el tema del càncer amb motiu de la marató. Com vam comentar a la xerrada, s’associa massa càncer a mort, cosa que no és certa en un percentatge molt alt. Això fa que l’impacte de la notícia sigui molt fort.

La xerrada va ser molt participada i en un moment de la xerrada, vaig  llegir un editorial d’una  revista mèdica de l’any 1980 ( fa més de 30 anys) de com parlar del càncer.  L’escrit està adreçat als metges però crec que és útil compartir-lo i rumiar-hi tots, pacients i metges. Continua llegint