Ús responsable dels antibiòtics

El grup de malalties infeccioses de la Sociedad Española de Medicina de Familia ha publicat un document amb diverses recomanacions, algunes dirigides als ciutadans que reprodueixo textualment amb algun comentari (els meus comentaris són en cursiva): Continua llegint

Ús dels antibiòtics

Un metge de família de la comunitat de Madrid, Vicente Baos, que fa anys que té un blog d’informació sanitària (http://vicentebaos.blogspot.com/)  ha publicat un cas real que em permet reproduir:
Le duele la garganta y no tiene fiebre, le dan azitromicina. Al día siguiente como no mejora, y quiere mejorar enseguida, vuelve al médico y le da amoxicilina/clavulánico cada 8 horas. A los dos días, como le sigue molestando, vuelve al mismo médico y le da levofloxacino 500 cada 12 horas. Acude a la semana por presentar frialdad en las extremidades superiores e inferiores y sentirse mal.
Juicio diagnóstico: Posible neuropatía periférica inducida por levofloxacino en paciente sobretratado con 3 antibióticos en una semana por una faringitis. Tratamiento: suspender todo.
Aquest cas té diverses reflexions a extreure’n:

  • La primera que cal tenir paciència. No sabem si el primer tractament calia o no  o si era el més adequat (no jutjarem el tema per manca de coneixement) però el que si que sabem és que cal tenir paciència.  No pot ser que l’endemà es canviï el tractament i no sembla massa lògic que es reconsulti l’endemà a no ser que s’agreugi.
  • La segona és que els medicaments poden tenir efectes secundaris. Per tant, els hem de fer servir només quan sigui imprescindible. No ho hem d’oblidar mai. Els efectes poden ser més o menys greus però hi poden ser i quan passin que sigui perquè era necessari el medicament que hem pres.
  • La tercera que no es dedueix del cas i que ja hem comentat en una altra entrada és que els antibiòtics poden deixar de ser efectius si els microbis hi fan resistències. Com més els fem servir, més fàcil és que siguin menys útils a la llarga.
  • I la quarta, els medicaments tenen un cost i, cal ser curós en el seu ús perquè la factura la paguem entre tots. I és responsabilitat de tots, pacients i professionals.

Els antibiòtics també tenen dia

No puc estar-me de reproduir la nota del Grup d’Infeccioses de la nostra zona, per ajudar a pensar sobre l’ús racional dels antibiòtics.

El Grup de Malalties Infeccioses del Bages i Berguedà alerta dels perills de fer un mal ús dels antibiòtics
Avui se celebra el Dia Mundial de la Salut, que aquest any es dedica a la lluita contra la resistència als antibiòtics

Per commemorar-lo, els professionals que formen el “Grup de Malalties Infeccioses del Bages-Berguedà” presenten el seu estudi

Els antibiòtics poden deixar de curar com a conseqüència de la creació de resistències per part dels microbis. Així ho afirmen des del Grup de Malalties Infeccioses del Bages i Berguedà, un col·lectiu format per professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS), la Fundació Althaia, l’Hospital de Berga i farmacèutics que es dedica a la investigació, formació i sensibilització a l’entorn de les malalties infeccioses.

El grup fa més de deu anys que treballa al territori en projectes com la Guia de Prescripció d’Antibiòtics del Bages-Berguedà, l’estudi periòdic de les resistències als antibiòtics de la zona del Bages-Berguedà, l’actualització dels professionals sanitaris sobre infeccions o les campanyes de conscienciació sobre l’ús inadequat dels antibiòtics.

El Dia Mundial de la Salut, que se celebra avui, 7 d’abril, es dedica enguany a la lluita contra la resistència als antibiòtics, un problema creixent que es calcula que provoca la mort de 2.000 persones cada any a l’estat espanyol pel fracàs dels tractaments amb antibiòtics.

L’augment de les resistències als antibiòtics es creu que ve donat, entre altres motius, per l’ús inadequat que se n’ha fet en els serveis sanitaris, l’incompliment terapèutic per part dels pacients i per l’abús dels antibiòtics en veterinària.

A les comarques del Bages i el Berguedà els antibiòtics més prescrits són les penicil·lines (59%) i, dintre d’aquestes, les més utilitzades són l’amoxicil·lina sola o en combinació amb l’àcid clavulànic. Dades dels laboratoris clínics públics del Bages i el Berguedà indiquen que un 30% de l’Escherichia coli (bacteri mes freqüent causant d’infeccions urinàries) són resistents a les quinolones i un 20% a l’amoxicil·lina-àcid clavulànic. Un  25% dels pneumococs (bacteri que causa pneumònia) són resistents a la penicil·lina i un 28% a l’eritromicina. És per això que es fa una incidència especial en conscienciar la població de la necessitat de fer un ús racional d’aquests medicaments, un dels èxits més grans de la medicina i que han servit per salvar moltes vides.