Gràcies!

Quan fa gairebé 37 anys vaig arribar a Súria poc em pensava que acabaria la vida laboral al mateix poble.

En el moment en què vaig començar a treballar a Súria, els recursos que teníem a la medicina pública eren només uns talonaris de receptes i de baixes. Res més.  I no és una exageració, res més!. Local, vostè mateix! va ser la resposta… Inicialment visitàvem en espais poc adequats,  tot i l’esforç i ajut de molta gent, però no n’hi havia d’altres, Pocs anys després, la pressió,  les gestions i l’esforç de l’Ajuntament i Generalitat van fer que, s’estrenés el primer centre de Salut ja fa 32 anys i des del 2011 el Centre actual. Els recursos materials i de personal van incrementar-se al llarg dels anys i va ser possible que s’atengués amb millors condicions a les persones de Súria i  el seu entorn.

Ara, és el moment de dir adéu, professionalment, a totes aquelles persones que he atès fins avui, persones a qui m’uneix una història, més curta o més llarga, compartida al llarg d’aquests anys,  intentant millorar el seu malestar a vegades amb més possibilitats, altres no tant i estant al costat de cadascuna d’elles. No sempre ho fas prou bé, de ben segur, però el que sí que sempre hi ha hagut és el compromís per estar al costat de la gent fent medicina pública, la medicina que no té colors ni categories, tot i que les darreres retallades ens ho han posat més difícil.

Repeteixo el que vaig escriure fa uns anys sobre què crec que és fer de metge de capçalera: És compartir i viure el dolor de les persones en les pèrdues de familiars que ja eren i són com família meva, és acabar la jornada ple de dubtes sobre si hauré fet bé o no alguna visita de les que he tingut, és repassar, és ser accessible, és consultar amb altres metges quan calgui i moltes coses més. De forma ben breu és, malgrat les meves imperfeccions, ajudar a viure i morir millor a les persones. Tants anys de relació continuada amb persones i famílies fa que haguem compartit petits malestars, pèrdues familiars, dols, angoixes, i també alegries quan alguna persona ha nascut. Hem compartit plors i hem compartit bones notícies. Totes formen part, amb el seu permís, de la meva vida.

Només us puc dir una sola paraula a tots  i totes: gràcies per tot!

Miquel Reguant i Fosas

Metge de capçalera

Activitat física: propostes des de l’equip d’atenció primària

El mes passat l’equip d’atenció primària de Súria va organitzar una caminada amb motiu del dia mundial de l’activitat física. La caminada va ser d’uns cinc quilòmetres i es va pensar que calia buscar activitats físiques per a persones que no puguin fer esforços importants.

A la nostra vila  i també als altres pobles de l’àrea bàsica hi ha moltes persones que caminen de forma regular. Caminar o algun altre tipus d’exercici és recomanable per a millorar el nostre estat de salut.

Des del Centre de Salut no pretenem suplir allò que molts afeccionats ja estan fent.

Però també sabem que hi ha persones que no es mouen o es mouen poc i fer una mitja hora – una hora de caminar cada dia pot ajudar a estar millor i gaudir de més bona salut.

Per aquest motiu hem creat, dins una web dedicada a caminades, un espai on us proposem des de l’àrea bàsica caminades força curtes.

De moment només n’hi trobareu de Súria, però de mica en mica, hi anirem incorporant altres caminades per Callús, Valls i Palà i també algunes més de Súria.

Veureu que no són cap descobriment i molts les haureu fet però també us servirà per saber la distància, el desnivell,… que representa i és una excusa per animar-vos a fer una mica d’activitat física cada dia.

Podeu trobar aquestes rutes a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=1071948

Si voleu aprendre més coses sobre l’activitat física que recomanem podeu rellegir una entrada de fa tres anys:

https://miquelreguant.wordpress.com/2011/04/04/dia-6-d%E2%80%99abril-dia-mundial-de-l%E2%80%99activitat-fisica/

Esperem que us sigui útil!

Què fem els metges de capçalera?

A vegades és difícil saber quina és la nostra feina i quin és el seu volum.

Una forma de veure quina és la nostra feina és saber les dades de les visites que hem fet. A primers d’any tenim les dades de l’any anterior. Però, certament, els números, les xifres, no diuen res sobre què hi ha darrere, només descriuen fredament dades numèriques de visites. Les dades reflecteixen només la part on tenim una interacció directa o indirecta amb els pacients. No  tenim, però, dades de les gestions que fem per a intentar coordinar l’atenció a l’hospital, la revisió de casos, les sessions de formació dins l’equip, l’estudi i formació fora de l’equip, ja sigui en versió presencial o en línia des de casa,… Continua llegint