Les xarxes socials: cal una reflexió

He tingut accés a aquest vídeo que voldria compartir, gràcies a Miquel Molina, un metge molt actiu a la xarxa amb un bloc per a sanitaris http://metgedefamilia.blogspot.com.es i que també en té un amb informació per a pacients que podeu seguir també http://laconsultaweb.blogspot.com.es/

Ha fet difusió d’aquest vídeo recomanant la seva visió i certament està molt ben fet. És en anglès però té subtítols en castellà i seria bo que servís perquè tots penséssim en l’ús que fem de la xarxa i l’ús que seria recomanable.

La tecnologia ens ha ajudat i enriquit molt. Sense les noves tecnologies no podríeu llegir aquest text fet des de casa.

Però hem de saber utilitzar-la com una ajuda, com un suport que ens acosta i no com un element que ens separa.

Les persones hem de comunicar-nos en persona, sempre que sigui possible i hem d’impedir que un ordinador, un mòbil o qualsevol altre estri esdevingui una barrera per a una comunicació real.

Espero que us agradi el vídeo!

Anuncis

Mirar-ho des de l’altre costat

Un humorista va dir que l’únic dolor suportable és el dels altres.  Aquesta frase pot ser certa si no tenim tots els sentits oberts per entendre i acompanyar aquell que pateix.

Les persones que pateixen una discapacitat o un problema fàcil de detectar i de conèixer (cecs, per exemple) són normalment més entesos i acompanyats pel seu entorn i també per la societat. Sense poder imaginar del tot les  seves limitacions i problemes, les persones som més capaces, generalment, de compartir-ho. Continua llegint

No m’ho demanis!

Un familiar, un veí, et troba pel carrer, per l’escala, o, fins i tot, ve a la consulta per saber com està un pacient.

I no pots ni has de respondre. I la resposta és: no m’ho demanis! Demana-li a ell!

Per què? Continua llegint

Càncer: parlem-ne!

Ahir vam fer una xerrada a Valls de Torruella amb la Carme Villanueva, metgessa del PADES sobre el tema del càncer amb motiu de la marató. Com vam comentar a la xerrada, s’associa massa càncer a mort, cosa que no és certa en un percentatge molt alt. Això fa que l’impacte de la notícia sigui molt fort.

La xerrada va ser molt participada i en un moment de la xerrada, vaig  llegir un editorial d’una  revista mèdica de l’any 1980 ( fa més de 30 anys) de com parlar del càncer.  L’escrit està adreçat als metges però crec que és útil compartir-lo i rumiar-hi tots, pacients i metges. Continua llegint