Les xarxes socials: cal una reflexió

He tingut accés a aquest vídeo que voldria compartir, gràcies a Miquel Molina, un metge molt actiu a la xarxa amb un bloc per a sanitaris http://metgedefamilia.blogspot.com.es i que també en té un amb informació per a pacients que podeu seguir també http://laconsultaweb.blogspot.com.es/

Ha fet difusió d’aquest vídeo recomanant la seva visió i certament està molt ben fet. És en anglès però té subtítols en castellà i seria bo que servís perquè tots penséssim en l’ús que fem de la xarxa i l’ús que seria recomanable.

La tecnologia ens ha ajudat i enriquit molt. Sense les noves tecnologies no podríeu llegir aquest text fet des de casa.

Però hem de saber utilitzar-la com una ajuda, com un suport que ens acosta i no com un element que ens separa.

Les persones hem de comunicar-nos en persona, sempre que sigui possible i hem d’impedir que un ordinador, un mòbil o qualsevol altre estri esdevingui una barrera per a una comunicació real.

Espero que us agradi el vídeo!

Mirar-ho des de l’altre costat

Un humorista va dir que l’únic dolor suportable és el dels altres.  Aquesta frase pot ser certa si no tenim tots els sentits oberts per entendre i acompanyar aquell que pateix.

Les persones que pateixen una discapacitat o un problema fàcil de detectar i de conèixer (cecs, per exemple) són normalment més entesos i acompanyats pel seu entorn i també per la societat. Sense poder imaginar del tot les  seves limitacions i problemes, les persones som més capaces, generalment, de compartir-ho. Continua llegint

Preguntar, aclarir,…

En el dia a dia a la consulta, ens trobem cara a cara dues persones amb bagatges, llenguatges, creences, coneixements i, fins i tot, llengües diferents.

I quan acabes la consulta et ronden pel cap dues preguntes:

Hauré entès el que volia?

I la persona que he atès, haurà entès el que li volia dir? Continua llegint

No m’ho demanis!

Un familiar, un veí, et troba pel carrer, per l’escala, o, fins i tot, ve a la consulta per saber com està un pacient.

I no pots ni has de respondre. I la resposta és: no m’ho demanis! Demana-li a ell!

Per què? Continua llegint

Reflexions del grup d’ètica

Reflexions del grup d’ètica de la camfic sobre una proposta que no té sentit

Ètica a l'atenció primària: pensem-hi!

TSIcuidam

No dubtem que la iniciativa parteix d’alguna idea feta amb bona fe, però no sempre les bones intencions tenen un bon resultat. Parlem-ne, doncs.

Què diu el CatSalut?

En el fulletó  explicatiu diuen:

La TSI Cuida’m permet atendre de manera diferenciada les persones que necessiten una atenció específica als centres sanitaris

En el moment que aquestes persones s’identifiquen amb la targeta Cuida’m…

Es millora l’atenció, oferint una atenció més adequada a les seves necessitats específiques.

Els equips assistencials poden identificar millor les necessitats d’una atenció especial, adequar el temps que dediquen a la consulta i donar facilitats a l’hora de fer consultes,…

Podeu veure  tot el que diu la instrucció a :

http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/instruccions/instruccio_15_2012.pdf

o bé un resum al díptic:

http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/tsi/diptic_cuidam.pdf

Què hi diem nosaltres?

El fet més greu

Amb aquesta targeta, que identifica a una persona especialment vulnerable i indefensa com a portadora d’una malaltia determinada, es vulnera clarament el…

View original post 775 more words

Càncer: parlem-ne!

Ahir vam fer una xerrada a Valls de Torruella amb la Carme Villanueva, metgessa del PADES sobre el tema del càncer amb motiu de la marató. Com vam comentar a la xerrada, s’associa massa càncer a mort, cosa que no és certa en un percentatge molt alt. Això fa que l’impacte de la notícia sigui molt fort.

La xerrada va ser molt participada i en un moment de la xerrada, vaig  llegir un editorial d’una  revista mèdica de l’any 1980 ( fa més de 30 anys) de com parlar del càncer.  L’escrit està adreçat als metges però crec que és útil compartir-lo i rumiar-hi tots, pacients i metges. Continua llegint