No m’ho demanis!

Un familiar, un veí, et troba pel carrer, per l’escala, o, fins i tot, ve a la consulta per saber com està un pacient.

I no pots ni has de respondre. I la resposta és: no m’ho demanis! Demana-li a ell!

Per què? Continua llegint

Anuncis

Els adolescents i la confidencialitat

Una de les primeres entrades al bloc que vaig fer va fer sobre aquest tema i penso que segueix essent del tot vigent. Podeu rellegir-la

https://miquelreguant.wordpress.com/2011/02/19/els-adolescents-i-la-confidencialitat/

Però crec que us pot ser molt útil i didàctic veure les explicacions que fa en un video, el metge de capçalera i bon amic Albert Planes.

Són 6 minuts ben aprofitats amb reflexions molt profundes sobre el tema. No us el perdeu!

Entrevista a Albert Planes

Els adolescents i la confidencialitat

Aquest és un tema estrella en debats amb pares i mares d’adolescents quan els plantejo la possibilitat que el seu fill o filla a partir dels 15 anys pugui venir sol i parlar amb llibertat i amb confidencialitat. Alguns pares o mares diuen: jo haig de saber què li passa al meu fill!

La reacció que tenen és comprensible però cal un moment de reflexió i pensar que pot ser  bo que l’adolescent confiï coses que no gosa dir a alguna persona sabent que no surt de la consulta. Algun altre et planteja, tu m’ho expliques, que jo no li diré pas que m’ho has dit!

En el sentit estrictament legal, un adolescent a partir dels 16 anys, sanitàriament és com un major d’edat i entre els 13 i 16 anys entraríem en un concepte que no m’allargaré a explicar que és del menor madur, que vol dir quan el professional sanitari que l’atén veu que el menor ha entès bé allò que se li explica. Algun dia en parlarem més extensament del tema del menor madur.

Però no és el tema legal el que ens ha de fer pensar sinó quins beneficis o perjudicis té mantenir la confidencialitat del menor. La relació amb els sanitaris està basada en la confiança i garantia del secret, si no penséssim això, possiblement algunes coses no les explicaríem. Si no hi ha seguretat en aquest terreny, tant en adolescents com en adults, és probable o que es trigui més a anar a la consulta o que no s’expliqui tot.

Un cop assumit el secret, nosaltres, si pensem que pot ser millor que en parli amb els pares, li suggerim que en parli però sense forçar la decisió. Així garantim que segueixi venint sense por. Com li vaig dir una vegada a una mare, mentre no deixi que el cuidis, ja el cuidaré jo!

Perquè si pensa que hi ha una aliança secreta sanitaris- pares és probable que no es fiï de cap dels dos.