Faré vaga!

La salut, objectiu d’aquest bloc, també depèn de les decisions polítiques. Per això, avui parlaré del motius que em porten a fer vaga el dia 14 i  també quins no són els motius per fer-la, per desgràcia repetiré alguns arguments que ja vaig explicar el dia 25 de març per la vaga del dia 29 de març https://miquelreguant.wordpress.com/2012/03/25/dret-a-pensar-diferent-i-a-fer-vaga/ però, malauradament,  n’hi haig d’afegir més: Continua llegint

Què fem davant el nou finançament dels medicaments? (FoCAP)

Ja he parlat en altres entrades  sobre el nou copagament dels medicaments, però em sembla molt clara la nota feta pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) que subscric del tot i que reprodueixo: Continua llegint

No hem de callar

Ens trobem amb un conjunt de mesures econòmiques que només penalitzen a alguns sectors socials, excloent els grans rics.
Però no parlaré de totes les mesures, no em sento amb prou coneixement i aquest bloc és de salut.
Parlem, doncs, d’alguns aspectes de les mesures aprovades que afecten al sistema sanitari i centrem-nos en dues:
•    L’exclusió d’un llistat de medicaments del finançament públic.
•    L’exclusió d’algunes persones de l’atenció sanitària, un fet gravíssim.
Exclusió de medicaments:
Podria semblar lògic excloure del finançament, medicaments que només ajuden a millorar símptomes menors o, sobretot, els que no han demostrat eficàcia clara, malgrat els esforços de la indústria per demostrar-ho.

Continua llegint

Dret a pensar diferent i a fer vaga

La salut, objectiu d’aquest bloc, també depèn de les decisions polítiques. Per això, avui parlaré del motius que em porten a fer vaga el dia 29 i  també quins no són els motius per fer-la.

Faré vaga:

  • Per demanar que no es facin polítiques que defensin els privilegis de pocs.
  • Perquè els treballadors  no tinguin por d’estar malalts i agafar una baixa.
  • Perquè es persegueixin els paradisos fiscals, les grans fortunes i no s’espremi més als més desafavorits.
  • Perquè es faci política racionalitzadora de fàrmacs i no es faci pagar un euro per recepta.
  •  Perquè crec que podem fer un món diferent, més just i amb menys desigualtats.
  • Perquè tenim el dret a pensar diferent.

No faré vaga:

  • Perquè em preocupin les rebaixes del meu sou: segueixo essent afortunat, malgrat les retallades.
  • Perquè vulgui perjudicar l’economia del país. Altres ho fan millor, emportant-se diners fora del país, o defraudant impostos.
  • Per perjudicar els meus pacients, segur que treballaré més hores en els dies següents.

I voldria, sr President de la Generalitat, que els diners que li faig estalviar amb la vaga, per un cop, els destini, exclusivament,  a despesa social. Espero que, almenys per un cop, compleixi els meus desitjos.

Un euro per recepta

No sabem com acabarà la proposta i sembla que tampoc la idea és clara al govern per les diverses declaracions que hem llegit però han sortit moltes opinions en tots sentits. Permeteu-me afegir-hi la meva en petits flashos:

  • Un euro no és el mateix per qui cobra 300, 500, 1000 o 3000 euros. I no cal ser massa llest per a veure-ho.
  • Fer pagar per recepta vol dir que paga més qui més malalt està.
  • Està força clar que els sistemes de copagament no ajuden a estalviar en conjunt ja que les persones sense recursos deixen de consumir serveis i els que estan malalts es poden descompensar (vegeu l’entrada feta fa uns mesos: https://miquelreguant.wordpress.com/tag/copagament/)
  • La gestió de la recaptació d’aquest euro pot ser prou complexa perquè es mengi bona part del que es recapti.

Semblaria que caldria buscar altres solucions:

  • Limitar els medicaments finançats al sistema públic als que han demostrat ser útils del tot.
  • No finançar de forma automàtica els medicaments que surten nous i que són gairebé només una còpia (més cara) d’alguns que ja existeixen.
  • Pensar en augmentar els ingressos a través dels impostos però d’una manera que no sigui a costa de les classes mitjanes i pobres sinó que afecti també als grans rics.

I possiblement els experts en trobarien més però no pot ser que es castigui als més malalts i als més pobres.

Podeu llegir també comentaris fets des de Madrid http://vicentebaos.blogspot.com/2011/12/un-euro-si-us-plau.html

Esperem que el nostre govern hi reflexioni i busqui alternatives justes i s’oblidi de l’euro per recepta.

Copagament: pot ser útil?

De fa uns anys, de tant en tant, es parla de la possibilitat d’establir un  pagament  a les visites al sistema sanitari (centre de salut, hospital,…), i ara que la crisi ha generat més dubtes sobre la viabilitat del sistema sanitari encara se n’ha parlat més. El fet real és que el copagament ja existeix en les receptes dels no jubilats. Però parlem de les opcions de futur que es puguin discutir.

S’ha plantejat sobretot amb dos objectius:

  • Contribuir a finançar el pressupost sanitari
  • Penalitzar un ús inadequat dels serveis i reduir les visites.

El segon objectiu és difícil d’avaluar i no hi entraré ja que és entrar a valorar si és fa un ús correcte dels serveis. Com es faria? Qui ho faria? El terme inadequat és massa subjectiu.

Parlem del primer objectiu: augmentar els ingressos en sanitat. Per a fer-ho ja comença el primer problema: quin preu?

Si el preu és simbòlic, potser valdrà més tota l’estructura per a cobrar-ho que el que es recollirà.

Si el preu és una mica alt i aquí sí que hi ha estudis fets redueix les visites de les persones amb pocs recursos econòmics però no les altres.

I, a més, hi ha estudis publicats als Estats Units que van veure que la factura de l’atenció primària es reduïa però augmentava la factura total perquè algunes persones amb pocs recursos deixaven el tractament i controls i augmentaven els ingressos hospitalaris.

No sembla per tant gaire clar que el copagament sigui una bona solució. Potser caldria però revisar l’aportació que es fa a la farmàcia perquè té en compte si un està treballant ( o en atur) o si és pensionista i és dóna el fet que hi ha persones que treballant cobren menys que altres que estan jubilats.

Si voleu llegir un text amb més informació i dades sobre el tema podeu llegir un document publicat per la societat espanyola de medicina familiar i comunitària. L’adreça on el podeu trobar és:

http://www.semfyc.es/es/biblioteca/virtual/detalle/Copago.+Conclusiones+desde+la+evidencia+cientifica/