Quins medicaments queden fora del finançament?

Podeu consultar la llista de medicaments que, a partir de l’1 de setembre deixaran d’estar finançats i que, per tant, caldrà pagar del tot quan els prescrivim. Als enllaços de la dreta n’hi ha un de permanent que porta també al llistat que podeu veure a continuació:

http://www.boe.es/boe/dias/2012/08/17/pdfs/BOE-A-2012-10952.pdf

En l’anterior entrada ja manifestava la meva opinió que és la del FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària)

https://miquelreguant.wordpress.com/2012/08/11/que-fem-davant-el-nou-financament-dels-medicaments-focap/

Malgrat les dificultats, seguirem treballant per a intentar garantir una bona atenció a tothom.

Què fem davant el nou finançament dels medicaments? (FoCAP)

Ja he parlat en altres entrades  sobre el nou copagament dels medicaments, però em sembla molt clara la nota feta pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) que subscric del tot i que reprodueixo: Continua llegint

Tots abusem?

Els missatges que s’estan donant de forma molt discreta però que comença a fer forat en algunes persones és que el sistema sanitari s’enfonsa pels abusos de la gent.
És veritat?
De cap manera! Evidentment hi ha persones, poques, que poden abusar del sistema sanitari, com hi ha persones que llencen menjar o compren compulsivament, o persones que s’aprofiten del seu càrrec de responsabilitat. Però, per aquest motiu no podem condemnar a la majoria, pacients respectuosos, pacients que pateixen, pacients que ploren,…
Em sembla que ja n’hi ha prou!
No pot ser que, al final sembli que estar malalt és un delicte.
Ara bé, certament hi ha excessos que hem fet tots i que podem reconduir entre tots:
• Entre tots hem medicalitzat la societat, tot sembla que sigui una malaltia: el dol, la menopausa,… Ja fa uns anys un grup de la societat catalana de metges de família hi va reflexionar en un document que es diu “Malats de salut” El podeu trobar a : http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/qualitat/suplement.pdf. Potser en aquell moment encara es veien les vaques massa grasses i no va tenir prou ressò.
Continua llegint

Un euro per recepta

No sabem com acabarà la proposta i sembla que tampoc la idea és clara al govern per les diverses declaracions que hem llegit però han sortit moltes opinions en tots sentits. Permeteu-me afegir-hi la meva en petits flashos:

  • Un euro no és el mateix per qui cobra 300, 500, 1000 o 3000 euros. I no cal ser massa llest per a veure-ho.
  • Fer pagar per recepta vol dir que paga més qui més malalt està.
  • Està força clar que els sistemes de copagament no ajuden a estalviar en conjunt ja que les persones sense recursos deixen de consumir serveis i els que estan malalts es poden descompensar (vegeu l’entrada feta fa uns mesos: https://miquelreguant.wordpress.com/tag/copagament/)
  • La gestió de la recaptació d’aquest euro pot ser prou complexa perquè es mengi bona part del que es recapti.

Semblaria que caldria buscar altres solucions:

  • Limitar els medicaments finançats al sistema públic als que han demostrat ser útils del tot.
  • No finançar de forma automàtica els medicaments que surten nous i que són gairebé només una còpia (més cara) d’alguns que ja existeixen.
  • Pensar en augmentar els ingressos a través dels impostos però d’una manera que no sigui a costa de les classes mitjanes i pobres sinó que afecti també als grans rics.

I possiblement els experts en trobarien més però no pot ser que es castigui als més malalts i als més pobres.

Podeu llegir també comentaris fets des de Madrid http://vicentebaos.blogspot.com/2011/12/un-euro-si-us-plau.html

Esperem que el nostre govern hi reflexioni i busqui alternatives justes i s’oblidi de l’euro per recepta.

Ús dels antibiòtics

Un metge de família de la comunitat de Madrid, Vicente Baos, que fa anys que té un blog d’informació sanitària (http://vicentebaos.blogspot.com/)  ha publicat un cas real que em permet reproduir:
Le duele la garganta y no tiene fiebre, le dan azitromicina. Al día siguiente como no mejora, y quiere mejorar enseguida, vuelve al médico y le da amoxicilina/clavulánico cada 8 horas. A los dos días, como le sigue molestando, vuelve al mismo médico y le da levofloxacino 500 cada 12 horas. Acude a la semana por presentar frialdad en las extremidades superiores e inferiores y sentirse mal.
Juicio diagnóstico: Posible neuropatía periférica inducida por levofloxacino en paciente sobretratado con 3 antibióticos en una semana por una faringitis. Tratamiento: suspender todo.
Aquest cas té diverses reflexions a extreure’n:

  • La primera que cal tenir paciència. No sabem si el primer tractament calia o no  o si era el més adequat (no jutjarem el tema per manca de coneixement) però el que si que sabem és que cal tenir paciència.  No pot ser que l’endemà es canviï el tractament i no sembla massa lògic que es reconsulti l’endemà a no ser que s’agreugi.
  • La segona és que els medicaments poden tenir efectes secundaris. Per tant, els hem de fer servir només quan sigui imprescindible. No ho hem d’oblidar mai. Els efectes poden ser més o menys greus però hi poden ser i quan passin que sigui perquè era necessari el medicament que hem pres.
  • La tercera que no es dedueix del cas i que ja hem comentat en una altra entrada és que els antibiòtics poden deixar de ser efectius si els microbis hi fan resistències. Com més els fem servir, més fàcil és que siguin menys útils a la llarga.
  • I la quarta, els medicaments tenen un cost i, cal ser curós en el seu ús perquè la factura la paguem entre tots. I és responsabilitat de tots, pacients i professionals.

Defensem la sanitat de tots

Al marge de com es concretin les propostes del govern, és evident que s’acosten moments difícils on alguns voldran defensar la salut com a negoci.

Si tenim salut, hem de pensar que també podem estar malalts i una bona estructura del servei sanitari, sense cap lucre és una de les coses més bàsiques per a tothom sempre, però més encara en moments de crisi.

L’atenció primària hi ha de jugar un paper notable i entre tots, hem de fer que la qualitat es mantingui  i es millori quan faci falta.

Per a fer-ho hem d’unir el màxim de forces i saber que els sacrificis que haguem de fer no haurien de ser a costa de la salut de la gent amb menys recursos.

No podem convertir un bé tan preuat en un negoci de cap manera i hem de defensar-ho de forma clara.

Podeu trobar més coses a http://forumatencioprimaria.webnode.com/

Copagament: pot ser útil?

De fa uns anys, de tant en tant, es parla de la possibilitat d’establir un  pagament  a les visites al sistema sanitari (centre de salut, hospital,…), i ara que la crisi ha generat més dubtes sobre la viabilitat del sistema sanitari encara se n’ha parlat més. El fet real és que el copagament ja existeix en les receptes dels no jubilats. Però parlem de les opcions de futur que es puguin discutir.

S’ha plantejat sobretot amb dos objectius:

  • Contribuir a finançar el pressupost sanitari
  • Penalitzar un ús inadequat dels serveis i reduir les visites.

El segon objectiu és difícil d’avaluar i no hi entraré ja que és entrar a valorar si és fa un ús correcte dels serveis. Com es faria? Qui ho faria? El terme inadequat és massa subjectiu.

Parlem del primer objectiu: augmentar els ingressos en sanitat. Per a fer-ho ja comença el primer problema: quin preu?

Si el preu és simbòlic, potser valdrà més tota l’estructura per a cobrar-ho que el que es recollirà.

Si el preu és una mica alt i aquí sí que hi ha estudis fets redueix les visites de les persones amb pocs recursos econòmics però no les altres.

I, a més, hi ha estudis publicats als Estats Units que van veure que la factura de l’atenció primària es reduïa però augmentava la factura total perquè algunes persones amb pocs recursos deixaven el tractament i controls i augmentaven els ingressos hospitalaris.

No sembla per tant gaire clar que el copagament sigui una bona solució. Potser caldria però revisar l’aportació que es fa a la farmàcia perquè té en compte si un està treballant ( o en atur) o si és pensionista i és dóna el fet que hi ha persones que treballant cobren menys que altres que estan jubilats.

Si voleu llegir un text amb més informació i dades sobre el tema podeu llegir un document publicat per la societat espanyola de medicina familiar i comunitària. L’adreça on el podeu trobar és:

http://www.semfyc.es/es/biblioteca/virtual/detalle/Copago.+Conclusiones+desde+la+evidencia+cientifica/