Acompanyar fins a la mort

Una de tasques del metge de capçalera és acompanyar fins a la mort, una tasca que no es fàcil però, tot i això, és gratificant poder ser al costat per fer-ho menys dur per al pacient i per a la família.

Fa un any i mig ja parlava de les dificultats de viure la mort https://miquelreguant.wordpress.com/2013/09/08/mai-no-es-facil/#more-599

En aquesta entrada voldria explicar alguns conceptes que hi ha al voltant de la mort que, en la meva experiència, a vegades generen una certa confusió. Continua llegint

Mirar-ho des de l’altre costat

Un humorista va dir que l’únic dolor suportable és el dels altres.  Aquesta frase pot ser certa si no tenim tots els sentits oberts per entendre i acompanyar aquell que pateix.

Les persones que pateixen una discapacitat o un problema fàcil de detectar i de conèixer (cecs, per exemple) són normalment més entesos i acompanyats pel seu entorn i també per la societat. Sense poder imaginar del tot les  seves limitacions i problemes, les persones som més capaces, generalment, de compartir-ho. Continua llegint

Mai no és fàcil

Sabem que ens hem de morir.

I també sabem que la mort arribarà a tots els que ens envolten.

I nosaltres, els metges, sabem que haurem d’acompanyar a persones i a les seves famílies en aquest tràngol.

I no és fàcil per a ningú. Continua llegint

Més sobre el dolor

Fa unes setmanes vam comentar com valorar la intensitat del dolor.
https://miquelreguant.wordpress.com/2012/08/07/com-valorar-el-nostre-dolor/

En diverses publicacions he trobat unes inicials i aspectes que ens poden ajudar a situar el dolor. Per aquest motiu, no puc dir qui va tenir la idea que és prou interessant. Quedi clar, doncs, que  només me’n faig ressò, el mèrit és d’alguna altra persona. Continua llegint

Com valorar el nostre dolor?

Em fa molt mal, o poc, o una mica, són expressions que ens surten però que no donen una visió massa clara de quin és el grau de dolor.
Per aquest motiu s’han fet alguns intents per a poder saber, sobretot, l’evolució del dolor. Continua llegint

Paracetamol: un medicament útil

El paracetamol és un medicament  molt conegut. Fa anys, quan vaig començar a treballar era un medicament poc usat  com a component sol, al nostre país. Alguns metges joves se sorprenen quan els ho explico. Això va fer que la marca més coneguda (Gelocatil ®)  que era una de les poques que existien i, per aquest motiu ha assolit la fama.

El fet de ser utilitzat tant fa que algunes persones pensin que no serveix i altres que no  hi ha cap problema en fer-lo servir amb les dosis que vulguem.

I tan errònia és una opinió com l’altra. El paracetamol és un bon analgèsic  i també és útil per a la febre amb pocs efectes secundaris, però  si passem de les dosis màximes, el paracetamol pot ser tòxic.  Mentre només existien les presentacions de 500 o 650 mg  era difícil que algú es passés de la ratlla,  però de fa uns anys hi ha el paracetamol d’1 gr que  també ens és útil  però  en ser en dosis més altes, cal   recordar les recomanacions  sobre el paracetamol de la FDA (l’agència americana que controla els medicaments). Algunes d’elles ens poden servir, altres estan pensades per als fabricants, però n’escric un resum extret d’un comentari  que podeu trobar a l’adreça http://www.ics.gencat.net/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=216 sobre un article publicat a una revista britànica (British Medical Journal) (els meus comentaris en cursiva)

  • limitar la dosi màxima per presa en adults a 650mg. (per evitar arribar a dosis excessives)
  • disminuir la dosi màxima diària en adults de 4000 mg a 3250 mg (o menys en cas de consum crònic d’alcohol).
  • limitar els comprimits d’alliberament immediat per a adults a dosis de 325 mg.
  • limitar les formulacions líquides pediàtriques a una única concentració mitjana (per evitar errors quan els pares es basen en la quantitat de la xeringa) Per desgràcia al nostre país existeixen presentacions amb concentracions diferents. Cal estar al cas amb les presentacions infantils.
  • eliminar el paracetamol de les associacions amb altres medicaments (perquè no en prenguem més del compte amb dues marques diferents).
  • utilitzar en el etiquetat fortes advertències sobre les dosis a fer servir.

Tinguem clar que és un medicament molt útil però que no és aigua i, per tant, hem de fer-lo servir amb el respecte a les dosis màximes.