Acompanyar fins a la mort

Una de tasques del metge de capçalera és acompanyar fins a la mort, una tasca que no es fàcil però, tot i això, és gratificant poder ser al costat per fer-ho menys dur per al pacient i per a la família.

Fa un any i mig ja parlava de les dificultats de viure la mort https://miquelreguant.wordpress.com/2013/09/08/mai-no-es-facil/#more-599

En aquesta entrada voldria explicar alguns conceptes que hi ha al voltant de la mort que, en la meva experiència, a vegades generen una certa confusió. Continua llegint

Mai no és fàcil

Sabem que ens hem de morir.

I també sabem que la mort arribarà a tots els que ens envolten.

I nosaltres, els metges, sabem que haurem d’acompanyar a persones i a les seves famílies en aquest tràngol.

I no és fàcil per a ningú. Continua llegint

La infància i la mort: el tabú actual

Quan jo era un nen, tot allò relacionat amb el sexe era tabú, no sabíem gairebé res i tot era un misteri que calia descobrir d’amagat.
Ara el sexe ja sembla més normalitzat, els infants saben que no vénen de París i moltes coses més.
Però, massa sovint, quan es produeix una mort a casa, els petits en són apartats com si no poguessin parlar de la mort.
Té algun sentit, fer-ho?
La mort és inevitable i tots hi toparem algun dia i l’ hem viscut i viurem en el nostre entorn de manera més o menys  dura, més o menys tràgica, més o menys precoç, però la mort ha estat sempre acompanyant-nos.
Per tant, quan decidirem que un infant pot encaixar una mort?
Hi  ha algun moment que la mort sigui agradable o acceptable? Probablement no ni per als adults ni per als infants.
Però als infants, com a nosaltres, se’ls mor l’avi, l’àvia, el pare, la mare, un amic, un familiar d’un amic…
L’infant ha de créixer sabent tot el que hi ha al voltant de la vida. Per tant, han de saber-ho i han de compartir-ho amb els més propers sense cap mena de por. Segons l’edat, entendran més o menys però hauran sentit i compartit que aquella persona s’ha mort. No podem dir-los que “ha marxat” o altres verbs amb doble sentit que li faran menys comprensible.
I, un cop coneixen la mort, deixar-los que triïn què volen fer.
És que veuran males cares i plors? I què poden veure, si no, quan es mor algú?
No compartim amb ells els moments dolços? Han d’aprendre que la vida ho té tot: moments meravellosos però també moments molt durs i tristos.
Amb calidesa, la mateixa que ens hem de donar entre els adults, amb la companyia que ens puguem donar, però no els amaguem el fet més segur de la vida, la mort.

Voluntats anticipades: actualitzant algunes dades

Què vull que facin amb mi, si estic malalt?
Què desitjo per als últims moments?
Tots ho podem tenir clar o debatre-ho en el moment. Però… I si no puc parlar?

En aquest cas és útil tenir un document de voluntats anticipades.

Fa un any vaig fer una entrada que teniu encara, però les dades que contenia sobre enllaços i altres han canviat i per tant hi situo, en aquesta entrada alguns enllaços nous que són útils.
Si voleu consultar l’entrada de l’any passat on hi ha una explicació extensa, cliqueu a:

https://miquelreguant.wordpress.com/2011/02/27/testament-vital-o-voluntats-anticipades-per-que/

La Generalitat ha modificat l’adreça electrònica i hi ha afegit elements de reflexió prou interessants a :

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=e97f85886bd2d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e97f85886bd2d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

També hi podeu trobar un model de document, però recordeu que qualsevol persona pot fer el seu propi model, no hi ha cap model oficial.

El document proposat per la Generalitat és a :

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20la%20Z/V/Voluntats_anticipades/pdf/dva2010.pdf

I només recordar dues qüestions importants:

SEMPRE ES POT CANVIAR
NOMÉS SERVEIX SI NO PODEU EXPRESSAR-VOS PERSONALMENT A CAUSA DE LA MALALTIA

Testament vital o voluntats anticipades: per què?

És un fet ben cert que moltes persones fem testament per als béns però no preparem o parlem de què volem fer en situacions de malaltia si no ens podem expressar. Potser és bo pensar-hi ja que al voltant de la mort i l’actuació sanitària encara hi ha molts tabús.

De fa anys existeix el dret a fer el document de voluntats anticipades o testament vital.

Què és?

El document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d’edat i amb capacitat suficient per entendre el què està fent), dóna una sèrie d’instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot ser aplicat, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d’expressar la seva voluntat.

És un document que ens ajuda a tots.

A qui el fa:

  • Li permet expressar els seus desitjos
  • Per tant, s’evita actuacions contra la seva voluntat

A la seva família:

  • Si se’n parla quan es fa, s’afronta la mort, un tema del que costa parlar-ne
  • Treu angoixes
  • Facilita decisions serenes
  • Reforça l’acceptació de la mort quan es produeix ( la família sap que fa la seva voluntat)
  • Evita sentiments de culpa que sorgeixen a vegades pensant que no ho hem fet del tot bé.

Als sanitaris també ens ajuda:

  • Ens redueix angoixes (a nosaltres també ens és difícil)
  • Ens facilita unes decisions  més serenes
  • Fa més fàcil la relació amb la família (tots estem d’acord)
  • Serveix per  posar en paper de forma oficial coses que ja ens diuen els nostres pacients però amb aquest format permet que ho conegui més gent i sigui més fàcil fer el que vol (no sempre és possible que l’atengui el metge amb qui ha parlat)

Què pot incloure un document de voluntats anticipades?

  • Criteris generals que s’han de tenir en compte, d’acord amb els valors i expectatives personals
  • Situacions de malaltia concretes en que s’han de tenir en compte les instruccions
  • Voluntat de ser donant o no
  • Instruccions i límits d’actuació concrets a l’actuació mèdica davant de decisions previsibles en l’evolució de la malaltia
  • Persona/es representants, que és l’interlocutor vàlid i necessari amb del metge, perquè ens substitueixi en cas que no puguem expressar la nostra voluntat

Com es fa aquest document?

  • Davant de notari (en aquest cas, no es necessiten testimonis)
  • Davant de tres testimonis majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, dos dels quals sense relació familiar (fins a segon grau) ni patrimonial amb qui el fa, els testimonis només signen per testimoniar que la firma l’ha fet el qui és el que fa el document.

On es pot presentar el document?

  • Al metge de capçalera perquè l’incorpori a l’historial, és un bon moment per parlar del contingut, o abans de fer-lo
  • Donar-lo a la família/representant perquè el lliurin al metge responsable quan faci falta
  • Inscriure’l al registre del Departament de Salut (Direcció General de Recursos Sanitaris)

Per què serveix el representant?

El representant pot ser qualsevol persona, familiar o no, que pensem que interpretarà millor la nostra voluntat. Les seves funcions són:

  • Prendre decisions sobre l’actuació a seguir segons les especificacions del document
  • Cal que conegui la voluntat del pacient i que tingui facultats per interpretar-la i aplicar-la
  • No pot contradir el contingut del document (ha de seguir els criteris i les instruccions)
  • Pot manifestar-se en aspectes no especificats en el document.

NOMÉS ACTUA QUAN LA PERSONA NO POT EXPRESSAR LA SEVA VOLUNTAT

I SEMPRE ES POT CANVIAR!

Podeu trobar més reflexions i elements per a completar la informació a la web del Canal Salut de la Generalitat:

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=e97f85886bd2d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e97f85886bd2d210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Es pot obtenir un model de document  (NO HI HA CAP MODEL OFICIAL) a :
Model de document:

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20la%20Z/V/Voluntats_anticipades/documents/arxius/DVA_2012_CATALa.pdf