Faré vaga!

La salut, objectiu d’aquest bloc, també depèn de les decisions polítiques. Per això, avui parlaré del motius que em porten a fer vaga el dia 14 i  també quins no són els motius per fer-la, per desgràcia repetiré alguns arguments que ja vaig explicar el dia 25 de març per la vaga del dia 29 de març https://miquelreguant.wordpress.com/2012/03/25/dret-a-pensar-diferent-i-a-fer-vaga/ però, malauradament,  n’hi haig d’afegir més: Continua llegint

Què fem davant el nou finançament dels medicaments? (FoCAP)

Ja he parlat en altres entrades  sobre el nou copagament dels medicaments, però em sembla molt clara la nota feta pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) que subscric del tot i que reprodueixo: Continua llegint

No hem de callar

Ens trobem amb un conjunt de mesures econòmiques que només penalitzen a alguns sectors socials, excloent els grans rics.
Però no parlaré de totes les mesures, no em sento amb prou coneixement i aquest bloc és de salut.
Parlem, doncs, d’alguns aspectes de les mesures aprovades que afecten al sistema sanitari i centrem-nos en dues:
•    L’exclusió d’un llistat de medicaments del finançament públic.
•    L’exclusió d’algunes persones de l’atenció sanitària, un fet gravíssim.
Exclusió de medicaments:
Podria semblar lògic excloure del finançament, medicaments que només ajuden a millorar símptomes menors o, sobretot, els que no han demostrat eficàcia clara, malgrat els esforços de la indústria per demostrar-ho.

Continua llegint

Tots abusem?

Els missatges que s’estan donant de forma molt discreta però que comença a fer forat en algunes persones és que el sistema sanitari s’enfonsa pels abusos de la gent.
És veritat?
De cap manera! Evidentment hi ha persones, poques, que poden abusar del sistema sanitari, com hi ha persones que llencen menjar o compren compulsivament, o persones que s’aprofiten del seu càrrec de responsabilitat. Però, per aquest motiu no podem condemnar a la majoria, pacients respectuosos, pacients que pateixen, pacients que ploren,…
Em sembla que ja n’hi ha prou!
No pot ser que, al final sembli que estar malalt és un delicte.
Ara bé, certament hi ha excessos que hem fet tots i que podem reconduir entre tots:
• Entre tots hem medicalitzat la societat, tot sembla que sigui una malaltia: el dol, la menopausa,… Ja fa uns anys un grup de la societat catalana de metges de família hi va reflexionar en un document que es diu “Malats de salut” El podeu trobar a : http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/qualitat/suplement.pdf. Potser en aquell moment encara es veien les vaques massa grasses i no va tenir prou ressò.
Continua llegint

Malgrat tot, mantenir valors

Certament el tema pot semblar que no té res a veure amb un bloc de medicina o de suport virtual a la consulta, però hi és del tot vinculat.

Una medicina sense valors no és medicina, una societat sense valors va cap a l’autodestrucció.

Quan ens trobem que l’exemple que ens dóna el cap d’Estat en moment de crisi és negatiu, quan vivim un moment on els especuladors creuen que és el moment millor per enriquirir-se, quan sembla que convertir la medicina en un negoci és una bona opció, quan alguns dels governants i dels personatges importants de la nostra societat són implicats en temes de corrupció, quan es planteja una amnistia fiscal per als defraudadors, és fàcil tenir la temptació d’engegar-ho tot a rodar.

Continua llegint

Dret a pensar diferent i a fer vaga

La salut, objectiu d’aquest bloc, també depèn de les decisions polítiques. Per això, avui parlaré del motius que em porten a fer vaga el dia 29 i  també quins no són els motius per fer-la.

Faré vaga:

  • Per demanar que no es facin polítiques que defensin els privilegis de pocs.
  • Perquè els treballadors  no tinguin por d’estar malalts i agafar una baixa.
  • Perquè es persegueixin els paradisos fiscals, les grans fortunes i no s’espremi més als més desafavorits.
  • Perquè es faci política racionalitzadora de fàrmacs i no es faci pagar un euro per recepta.
  •  Perquè crec que podem fer un món diferent, més just i amb menys desigualtats.
  • Perquè tenim el dret a pensar diferent.

No faré vaga:

  • Perquè em preocupin les rebaixes del meu sou: segueixo essent afortunat, malgrat les retallades.
  • Perquè vulgui perjudicar l’economia del país. Altres ho fan millor, emportant-se diners fora del país, o defraudant impostos.
  • Per perjudicar els meus pacients, segur que treballaré més hores en els dies següents.

I voldria, sr President de la Generalitat, que els diners que li faig estalviar amb la vaga, per un cop, els destini, exclusivament,  a despesa social. Espero que, almenys per un cop, compleixi els meus desitjos.