Viure i treballar en la incertesa

Una de les dificultats més grans de la nostra feina és gestionar la incertesa. Què volem dir amb això?

A la consulta, al domicili, tenim una persona davant que, en major o menor grau, pateix i al patiment s’hi afegeixen preguntes com: Què tinc? Es cura? Quant de temps estaré així? Continua llegint

Anuncis

Les estadístiques no donen la resposta

Quan anem al metge i també en altres circumstàncies ens agradaria tenir respostes absolutes.

Què em passarà?

Quines probabilitats hi ha que vagi bé o que es compliqui?

Són preguntes lògiques però la resposta és un resum estadístic, un 10% té aquest efecte, un 2% té problemes amb aquest medicament, tens un 80% de probabilitats de quedar embarassada,…

Aquestes són algunes de les respostes però la realitat per a la persona concreta és que si li toca ser en el 2% que té problemes amb el medicament els té del tot, l’al.lèrgia a un medicament no és freqüent però qui ho és, ho és del tot. La noia es queda embarassada o no però no hi queda a mitges.

Un exemple dramàtic que faig servir per explicar-ho és l’accident entre dos cotxes, un que va per la dreta, amb molt poques probabilitats de tenir un accident, i l’altre per l’esquerra amb moltíssimes possibilitats de tenir-lo, però tots dos tenen un mateix accident.

Així no ens serveixen les estadístiques?

I tant! Però no ens donen la resposta individual, no ens diuen quin serà el nostre 100%. I la lectura dels percentatges pot estar influït per si som més optimistes o menys però el resultat serà el que ens toqui.

Hem d’ajudar-nos de les dades.

I prendre les decisions basant-nos en les estadístiques sabent, però, que mai no ens trauran del tot la incertesa que és la vida i, per tant, hem d’aprendre a conviure amb ella.